• Imprimeix

Preguntes

Aparentment un frigorífic tè un aspecte similar al de un rentavaixelles o una cuina, tots ells electrodomèstics que pertanyen a la «línea blanca». Però els frigorífics poden contenir unes substàncies, els CFC, que els diferencien dels altres electrodomèstics i que els confereixen la característica de perillosos quan, al final de la seva vida útil, es converteixen en residus.

Les substàncies que contenen els frigorífics, tant al circuit de refrigeració com formant part de les material aïllant que envolta el moble, són els clorofluorocarburs més coneguts per les seves inicials CFC, o es seus substituts.
Els CFC són uns compostos organoclorats de gran estabilitat i escassa toxicitat que, des del 1930 aproximadament, han tingut un gran èxit comercial per a múltiples usos com per exemple: refrigerants, expansors d’escumes, propulsors d’esprais, etc. Els anys 80 es va saber que els CFC eren responsables de la destrucció de la capa d’ozó i que contribuïen a l’escalfament global del planeta.

Quan ja es coneixia la problemàtica ambiental que comportaven els CFC, es va començar a regular el seu ús i van a aparèixer substituts per  a les seves diferents aplicacions. Els primers substituts dels CFC, tant al circuit de refrigeració com a les escumes aïllants dels frigorífics, van ser els hidroclorofluorocarburs (HCFC), que tenen un potencial destructor de la capa de ozó menor però que tenen poders d’escalfament global significatius. Posteriorment, van ser substituïts pels hidrofluorocarburs (HFC) i per l’isobutà, en el circuit de refrigeració, i pel ciclopentà en les escumes aïllants. Els HFC no tenen efectes sobre la capa d’ozó però segueixen tenint un alt poder d’escalfament global. Finalment, els hidrocarburs, l’isobutà i el ciclopentà, són compostos orgànics volàtils (COV) que, si bé no contribueixen a la destrucció de la capa d’ozó i tenen un baix efecte sobre l’escalfament global dels planeta, sota determinades condicions poden ocasionar incendis o explosions.

Els equips rebutjats que contenen CFC, HCFC i HFC són residus perillosos codificats amb el codi 160211 pel Catàleg europeu de residus.

Els frigorífics i aparells de fred estan inclosos a la categoria 1 (Grans electrodomèstics) de l’annex I del Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.
El Reial decret incorpora els principis de «qui contamina paga» i de responsabilitat del productor. Segons aquesta norma, els productors, entesos com les persones físiques o jurídiques que fabriquen, venen o importen aparells elèctrics i electrònics, han d’adoptar les mesures necessàries per a que els residus dels aparells que ells han posat en el mercat siguin recollits de forma selectiva i es gestionin correctament.

Per fer front a les obligacions que estableix el Reial Decret, els productors poden agrupar-se en els anomenats Sistemes Integrats de Gestió, que han de ser autoritzats per les Comunitats Autònomes.

Els SIG autoritzats a Catalunya per a la gestió de frigorífics són els següents:

Fundación Ecolec, Fundación ECOTIC, European Recycling Platform i Fundación ECOSASIMELEC

Més informació a l'apartat de Sistema Integrat de Gestió (SIG)

Els posseïdors d’aparells elèctrics i electrònics, quan aquests esdevinguin residus, han de lliurar-los per a que siguin gestionats correctament. Les opcions de lliurament són les següents:

  • Al distribuïdor, si compra un aparell nou.
  • Als serveis de recollida selectiva municipals.

A Catalunya el tractament de frigorífics i altres aparells amb CFC és un servei públic de titularitat de la Generalitat, que es realitza mitjançant una empresa concessionària. L'Agència de Residus de Catalunya compta amb una planta específica al Pont de Vilomara i Rocafort ( Bages) , on, amb una tecnologia molt avançada, s'extreuen els CFC i els seus substituts per tal de donar-los el tractament oportú. A més a més, se separa tota la resta de components dels aparells per tal de reciclar-ne el material. FCC Ámbito és l'empresa concessionària de l’explotació del Centre.

Primer, es retiren les parts mòbils de l’interior dels equips (safates, calaixos, separadors, etc.) Després, es perforen els motors i s’aspira el fluid refrigerant, del que se separen els seus dos components: l’oli i el gas refrigerant. A continuació, després d’extreure els compressors i cables elèctrics, es procedeix a triturar les carcasses. La trituració es pot fer en una de les dues línies de tractament. Durant la trituració s’alliberen els gasos continguts a les escumes aïllants i mitjançant un ventilador es crea una corrent d’aire que arrossega les escumes aïllants, més lleugeres, i els gasos ja alliberats. Les escumes de poliuretà es comprimeixen per incrementar l’extracció dels gasos expansors. L’aire de la cambra de trituració d’una de les línies, la més antiga, s’aspira juntament amb els gasos de les escumes aïllants i es fa passar per una bateria de filtres de carbó actiu on queden adsorbits els gasos, que, posteriorment, són desadsorbits i liquats. L’aire de la segona càmera de trituració, la més moderna, es fa passar per un bescanviador de valor en el que, amb nitrogen líquid, es liqüen els gasos.
Els gasos liquats obtinguts en les dues línees de trituració i els gasos refrigerants extrets a la primera etapa de tractament s’emmagatzemen en contenidors pressuritzats a l’espera de la seva gestió final. L’oli mineral dels circuits de refrigeració es destina a regeneració. Del material triturat, a més del poliuretà, que s’obté comprimit en forma de briquetes, se separen les següents fraccions: metalls fèrrics, metalls no fèrrics (alumini i coure) i plàstic.
Al Centre també es tracten aires condicionats.

Data d'actualització:  01.03.2011