• Imprimeix

Preguntes

Els residus sanitaris generats per activitats d'atenció i investigació sanitària s'han de seleccionar en origen per tal de facilitar el seu tractament posterior. Es classifiquen en els següents grups:

a) Residus sense risc o inespecífics:
grup I.
Són residus que per la seva naturalesa i composició són inerts o no especials, que no plantegen exigències especials en la seva gestió. S'inclou en aquest grup el material d'oficines i despatxos, bars, menjadors, jardineria.

grup II.
Són residus que per la seva naturalesa i composició són inerts o no especials, que no plantegen exigències especials en la seva gestió fora del centre, però dintre del centre poden ser de risc per malalts amb les defenses baixes i a més poden provocar fàstic o manies. S'inclou en aquest grup els materials de cures, guixos, robes i materials d'un sol ús tacats amb sang, secrecions i d'altres residus no inclosos en el grup III.

b) Residus de risc o específics:
grup III.
Són residus especials que requereixen l'adopció de mesures de prevenció, atès que poden generar un risc per a la salut de les persones:

  • residus sanitaris infecciosos: aquells residus capaços de transmetre alguna de les malalties infeccioses relacionades a l'annex del Decret 27/1999, com per exemple: còlera, diftèria, àntrax, tuberculosi.
  • sang i hemoderivats en forma líquida
  • agulles i material punyent i tallant, usat
  • vacunes vives i atenuades
  • cultius i reserves d'agents infecciosos

grup IV.
Són els residus especials no inclosos en el grup III
Dins d'aquest grup s'inclouen aquells residus tipificats en normatives singulars com els medicaments caducats, restes de substàncies químiques, els residus radioactius i altres; també inclou els residus citotòxics (envasos, materials, restes. que hagin estat en contacte amb medicaments per al tractament de càncer)
Els residus sanitaris es generen, sobretot, a:

  • centres, serveis i establiments de promoció de la salut, d'atenció sanitària i sòcio-sanitària, per exemple: hospitals, clíniques, centres d'atenció primària, consultoris...
  • centres i serveis veterinaris assistencials i explotacions ramaderes;
  • laboratoris clínics o d'investigació, tant d'hospitals i clíniques com d'indústries farmacèutiques o d'universitats.

L'empresa que efectuï operacions de recollida i transport de residus sanitaris dels grups III i IV (excepte pels residus radioactius) ha de comunicar a l'Agència de Residus de Catalunya la seva activitat mitjançant al Model de comunicació prèvia de l'activitat de transport de residus.

L'espai de càrrega dels vehicles de transport ha de ser impermeable a l'aigua, delimitat per superfícies llises, s'ha de poder rentar i desinfectar fàcilment, i la seva estructura i tancament han d'impedir el vessament del seu contingut.

Per evitar el perill de contaminació del medi i per evitar el contagi de malalties infeccioses que representen un risc per a la salut de les persones.

  • Els residus dels grups I i II, un cop fora del centre sanitari, es tracten com residus assimilables a municipals i van, doncs, als centres de disposició de residus municipals.
  • Els residus del grup III es tracten mitjançant esterilització per autoclau i posterior trituració.

L'esterilització consisteix en l'eliminació de tots els organismes vius, i de les espores que els poden reproduir, presents en el residu. Mitjançant un tractament d'autoclau els residus es sotmeten, gràcies al vapor d'aigua, a unes condicions de temperatura i pressió suficients per provocar llur esterilització.

Un cop esterilitzats i triturats, aquests residus esdevenen assimilables a municipals.

  • Els citotòxics del grup IV es tracten mitjançant incineració en instal·lacions per a residus especials.

El Catàleg de Residus de Catalunya és una eina de gestió en la qual es particularitza per a cada residu la informació necessària per a una gestió correcta dels residus que es generen.
Els residus del grup I i II es consideren, fora del centre on es produeixen, residus municipals, i l'ajuntament o l'ens municipal corresponent serà qui assegurarà la correcta gestió extracentre d'aquests residus; exceptuant els cadàvers d'animals d'experimentació, la gestió dels quals sempre es fa amb la corresponent fitxa d'acceptació i full de seguiment, documents que es faciliten i validen a l'Agència de Residus de Catalunya. Això implica la relació directa entre el centre productor, el transportista i l'empresa de tractament i, per tant, la responsabilitat subsidiària en la destinació i el tractament dels residus generats.

En el cas dels residus del grup III i IV, el centre generador dels residus i la instal·lació de tractament autoritzada per l'Agència de Residus de Catalunya han de signar la fitxa d'acceptació corresponent. A més, el transport -que efectua un transportista autoritzat- s'ha de formalitzar mitjançant un full de seguiment.

Les instal·lacions de tractament també han de:

  • disposar d'un llibre oficial de control dels residus, on s'ha d'enregistrar l'activitat de la instal·lació i que ha d'estar a disposició de les autoritats competents;
  • trametre a l'Agència de Residus de Catalunya, mensualment, les dades dels residus tractats, tant la quantitat com la seva procedència.
Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.
(DOGC núm. 2828 de 16/02/1999)

Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.
(DOGC núm. 2865 de 12/04/1999)

Decret 93/1999. de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.
(DOGC núm. 2865 de 12/04/1999)

Empreses autoritzades per l'Agència de Residus de Catalunya pel tractament de residus sanitaris dels grups III i IV.

Informació relacionada

Data d'actualització:  09.09.2009