• Imprimeix

Obligacions

La normativa vigent en matèria d' envasos i residus d'envasos preveu les obligacions que han de complir tots els agents implicats dins el cicle de vida dels envasos.

Aquestes obligacions han de permetre en última instància complir amb els objectius de valorització, reciclatge i reducció previstos pel Reial Decret 252/2006, de 3 de març, pel qual es revisen els objectius de reciclat i valorització establerts a la Llei 11/1997, de 24 d'abril, d'envasos i residus d'envasos.

L'article 13 de la Llei 11/1997 limita el contingut en metalls pesats dels envasos que es posin al mercat. Així, la suma dels nivells superiors de plom, cadmi, mercuri i crom hexavalent presents als envasos i als seus components no pot ser superior a 100 ppm en pes.

L'envasador ha d'assumir la responsabilitat de la gestió correcta dels residus que generaran els envasos dels productes de consum domèstics posats per ell al mercat. La gestió pot fer-se pels dos sistemes previstos per la mateixa llei:

Sistema integrat de gestio (SIG)

Sistema de diposit devolucio i retorn (SDDR)

Pel que fa als envasos industrials i comercials, la responsabilitat recau sobre el posseïdor final del residu d'envàs o envàs usat, i només de forma voluntària l'envasador assumeix aquesta responsabilitat a través dels SDDR o dels SIG. Sempre que s'opti per sistemes diferents als SIG (és a dir, SDDR o disposició addicional primera), cal notificar a totes les comunitats autònomes on es comercialitza el producte l'opció escollida per l'empresa.

Una altra obligació de l'envasador és proporcionar la informació relativa a la quantitat d'envasos i de producte posat al mercat al llarg de l'any (per tal de realitzar aquest tràmit es disposa de la declaració anual d'envasos). La informació s'ha de proporcionar al Sistema integrat de gestió on hagi adherit els envasos que posa al mercat. Cal dirigir-se a l'Administració autonòmica on tingui la seu l'activitat (abans del 31 de març de cada any) en cas d'haver optat per un Sistema de dipòsit, devolució i retorn o per acollir-se a la disposició addicional primera (envasos industrials i comercials).

Finalment, l'envasador ha de procurar reduir la quantitat de residus d'envasos que generen els productes que posa al mercat. Per fer-ho, la llei preveu que aquelles empreses que més envasos posin al mercat elaborin els Plans empresarials de prevenció (PEP).

En el cas dels envasos industrials i comercials, el posseïdor final és el responsable d'assegurar-ne la gestió correcta, lliurant-los convenientment separats per materials als agents econòmics autoritzats per a la seva reutilització, reciclatge o valorització. Aquest també ha d'informar a l'Administració autonòmica on té el domicili social l'activitat (abans del 31 de març de cada any) de la quantitat de residus d'envasos generats i la destinació que els ha donat.
Els agents econòmics implicats directament en la gestió dels residus d'envasos i envasos usats (recicladors, recuperadors i valoradors) han d'informar l'Administració autonòmica on té la seu social l'activitat (abans del 31 de març) de la quantitat de residus tractats, especificant el destí final d'aquests residus (reutilització, reciclatge, valorització o eliminació).
Data d'actualització:  09.09.2009