• Imprimeix

Preguntes

Les dejeccions ramaderes són els excrements i residus excretats pel bestiar, sols o barrejats, encara que s'hagin transformat. Normalment es distingeixen diferents tipus de dejeccions ramaderes (fems, purins, gallinassa) segons la procedència i el contingut de matèria seca.
La destinació natural i més immediata per a les dejeccions ramaderes és l'aplicació als sòls agrícoles, atès que constitueix, en la major part dels casos, un instrument per al manteniment/increment del contingut de matèria orgànica del sòl (i, indirectament, de la seva fertilitat física) així com una font d'elements nutritius per als cultius. Quan el ramader no disposa d'una base territorial suficient per aplicar d'una forma correcta, des del punt de vista agronòmic, les dejeccions ramaderes que es generen a la seva explotació, ha de sol·licitar un sistema de tractament a l'explotació mateixa, un gestor de residus o bé un sistema que reculli la intervenció dels dos aspectes anteriors.
La implantació de qualsevol tipus de tractament a l'explotació ha de considerar de forma prèvia els objectius que es persegueixen, l'adequació a aquests objectius del sistema de tractament, els subproductes que s'obtenen en el sistema de tractament i la destinació que es donarà a aquests subproductes. Una possible alternativa és, per exemple, l'adopció d'un sistema que comporti una eliminació de nitrogen, i una altra és, simplement, la instal·lació d'un sistema mecànic de separació de fases i posterior transferència a un gestor de residus de la fase sòlida.
La intervenció d'un gestor de residus és necessària quan s'ha de gestionar fora del marc de l'explotació agrària (per manca de disponibilitat d'una base territorial suficient que permeti una correcta gestió agrícola) una part de les dejeccions generades per l'activitat ramadera. En aquests cas, es transfereix una part de les dejeccions ramaderes (residus) a un tercer (gestor) que es responsabilitza de donar una correcta gestió a les dejeccions rebudes.
El sistema d'emmagatzematge de les dejeccions ramaderes està constituït pels femers (per als fems i la gallinassa d'explotacions d'aviram d'engreix), les fosses interiors de les naus i les basses exteriors (per als purins i la gallinassa semilíquida d'explotacions de ponedors).
D'acord amb allò que s'indica a l'Ordre de 7 d'abril de 1994, segons la qual es fixen normes d'ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines, els elements del sistema d'emmagatzematge de fems i purins han d'estar construïts amb materials i formes que garanteixin la seva estanquitat. En conseqüència, el sistema de recollida i emmagatzematge de fems i purins ha d'evitar l'entrada (aigües d'escolament, aigües freàtiques, etc.) i la sortida (purins, lixiviats, etc.) de líquids del dipòsit. En el cas de les basses exteriors, poden ser d'obra (formigó), impermeabilitzades amb làmina plàstica o qualsevol altre sistema, de manera que es garanteixi el segellat i la impermeabilització total del dipòsit. En cas d'utilitzar-se materials plàstics, és convenient seguir les recomanacions per a la construcció de basses de purins del Departament de Medi Ambient i Habitatge i les recomanacions per a la construcció de basses: emmagatzematge de purins i altres líquids orgànics de l'Agència de Residus de Catalunya.
D'acord amb allò que s'indica a l'Ordre de 7 d'abril de 1994, segons la qual es fixen normes d'ordenació de les explotacions porcines, avícoles, cunícoles i bovines, el sistema d'emmagatzematge tindrà una capacitat d'emmagatzematge de dejeccions ramaderes i aigües residuals per un període de temps adequat a les possibilitats d'utilització agrícola que, en el cas de les explotacions avícoles i bovines, equivaldrà a la producció d'aquestes en quatre mesos. Per al càlcul de la capacitat d'emmagatzematge es poden utilitzar les dades orientatives que es donen al Manual de gestió dels purins i de la seva reutilització agrícola o en els annexos del model d'avaluació ambiental d'activitats ramaderes. En el cas de les basses exteriors cal recordar que s'haurà de tenir en compte la incidència de les aigües residuals i, en el cas de les descobertes, de l'aigua de pluja.
Data d'actualització:  09.09.2009