Quan se sospita una contaminació del sòl, el problema principal recau en el fet de determinar i conèixer amb precisió l’abast i la gravetat de la contaminació present.

Així doncs, cal iniciar un seguit d’actuacions d’investigació que permetin caracteritzar i determinar aquesta contaminació i definir l’abast i les tasques de recuperació necessàries basant-se en el risc que comporta, tal com preveu el Reial decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

La gestió d’un sòl contaminat consisteix en un procés gradual en el temps, en què es parteix d’una fase inicial en la qual es disposa de poca informació i s’avança a fases en les quals s’adquireix més coneixement sobre la problemàtica de contaminació.

Cada fase va associada a un tipus d’estudi determinat on s’avalua la informació obtinguda i es decideix si cal continuar endavant amb el procés, cosa que permet optimitzar els recursos tècnics i econòmics que cal aplicar.

Ara bé, donada l’elevada variabilitat de problemàtiques de contaminació del sòl, depenent de les característiques i possibilitats d’actuació i solució, és possible que algunes etapes d’aquest procés es puguin agrupar.

Aquest procés de gestió està emmarcat en quatre etapes, que segueixen la definició i nomenclatura que ha establert l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA).